Cristina Junyent és Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona. El 2022 ha publicat el llibre “Fugir de les Tenebres. Ciència i ciutadania després de la pandèmia” en les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Darrerament també ha publicat dos jocs de llibres per nens amb il·lustracions de Cristina Losantos; el 2021 “Tots som parents” i “Tots som diferents”, que van ser guardonats amb el Premi de Divulgació de la Societat Catalana de Biologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans); i el 2019, “El cos humà per DINS” i “El cos humà per FORA”, que van ser premiats pels LATINO BOOK AWARD de Califòrnia. Escriu periòdicament una columna d’opinió a Nació Digital. Ha donat classes a la Casa Elizalde, Vil·la Urània, la Casa Orlandai i les Aules Universitàries de la Gent Gran de la Universitat de Barcelona entre altres. Ha treballat per diverses institucions científiques i va ser fundadora i directora de la FUNDACIÓ CIÈNCIA EN SOCIETAT entre 2005 i 2022.

En la història de la ciència pràcticament no s’hi troben noms de dones; però si es busquen bé, se les troba. N’hi ha i han fet troballes ben interessants en tots els camps: des de la medicina, fins a la història natural o la astronomia. Però és cert que hi ha hagut èpoques en què tenien vetat l’entrada al món científic i universitari. Darrerament es duen a terme campanyes per visibilitzar-les. Perquè, en paraules de la científica Elizabeth Blackburn, premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 2009: «Que hi hagi poques dones en ciència no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferent manera. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi.