Dilluns 8 de maig a les 18 h, a la biblioteca Martí Tauler.
A càrrec d’Albert Beorlegui Tous, llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·laborador a RAC 1 com a comentarista cinematogràfic
![]() |
Albert Beorlegui Tous, llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaca RAC 1 amb la secció “El basar de les sorpreses” del programa “Via lliure” de Xavier Bundó. També ha col·laborat amb Agnès Marquès al “No ho sé”, Ricard Ustrell a “El suplement” de Catalunya Ràdio, Crisol Tuà a “El crepuscle dels déus” o Xavi Martin amb “El club del cinèfils impenitents” entre d’altres. No és casual que una de les primeres pel·lícules de la història, rodada l’any 1896, sigui la que porta per nom L’arribada d’un tren a l’estació. En ella només hi sortia, en menys d’un minut, el que diu el títol: un ferrocarril que arriba a l’estació de La Ciutat. Sempre s’ha cregut, sense que s’hagi pogut confirmar la seva veracitat, que la primera reacció del públic va ser de terror, i pensant que el tren els aniria al damunt, fugien esperitats de la sala. Des de llavors, el tren, com el cinema, ha acabat esdevenint símbol de progrés i civilització. I si bé un va permetre arribar, fins a l’arribada de l’aviació ben entrat el segle XX, a llocs impensables només unes dècades abans, el cinema ens ha donat els mitjans per expandir una altra mena de fronteres, a vegades més difícils de travessar: les mentals. A la història del cinema, els trens han estat essencialment un mitjà de transport que ens han portat a llocs tan allunyats com a Kenya (a Memorias de África, 1985), o el llunyà oest (a El maquinista de la General, 1927). Però també el tren ha marcat la frontera entre els colons i els nadius americans (Union Pacific, 1939), o entre la llei i els llocs on no n’hi ha (Conspiración de silencio, 1955); ha estat l’escenari de perverses maquinacions (Extraños en un tren, 1951), de conflictes bèl·lics (El tren, 1964), de grans històries d’amor (Breve encuentro, 1945), del començament d’algunes (Antes del amanecer, 1995), o l’acabament d’altres (Locuras de verano, 1956). I d’una manera simbòlica, també la marxa d’un tren pot ser també la fi d’una etapa de la vida (Cinema Paradiso, 1989), o l’última oportunitat per retenir la innocència de la infantesa (Polar Express, 2004). En aquesta conferència s’analitzen algunes (només algunes) grans pel·lícules de la història del cinema on els trens han tingut un destacat protagonisme, bé com escenaris de la història o com a intèrprets més o més involuntaris. Si hi esteu interessats, reserveu bitllet de primera classe en un viatge on gaudireu de totes les comoditats i on us prometem una estona ben agradable. Entrada lliure, oberta a tothom.
|
![]() |
![]() |
![]() |
||
![]() |
![]() |
![]() |